UN BOSC DE SOMNI

VULL EXPRESAR LA MEVA GRATITUD

VERS AQUEST NOU POEMA 

INSPIRAT EN EL

 "BOSC DE SOMNIS DE COLORS"

 .-  UN   B O S C   D E   S O M N I -

                                                          

           Arbres de formes incertes

aixequen les mans obertes.

La llum i color, unint-los,

inspiren a cor i ment,

tú els donaràs, junyint-los,

amb pintura de geni, que sent,

alló que no sap, ni veu la gent.

   Oberta pintura d'amor,

és el Bosc màgic, encisador,

amb les flors esclatades.

Potser llegendes de fades,

Follets, bruixes i nans,

que dintre la ment  viuràn,

amb formes asimètriques

allunyat de totes les mètriques. 

   Ets el geni que explota

en tot el que toca.

És pintura lograda

d'una pensa abstracta

en un espai retrovada.

  És aquest Bosc, genial,

taula de un nou sentir,

és futur, present, l'ahir

d'una gènesi excepcional

                                           

            Miquel “ Un poeta de pagés “

                                Abril de 2010

Per el meu amic en

 Tomàs Vilà

  Un gran pintor

NEVADA A LA MSIA-MUSEU I AL BOSC DE DE SOMNIS DE COLORS

"EL BOSC DE SOMNIS DE COLORS"

Dilluns 25 de gener de 2010
NOTÍCIES
Cultura

DIARI DE GIRONA

CULTURA I OCI


Un bosc de somnis de colors a la Cellera de Ter
Tomàs Vilà ha decorat part d'una plantació d'arbres que pretén conservar com a exposició permanent


LA CELLERA DE TER JOSEP M. BARTOMEU El pintor Tomàs Vilà ha volgut aprofitar tota un plantació de vells arbres de l'espècie Koleolteria Paniculata, espècie forestal poc habitual en les nostres comarques, i que es troba situada a pocs metres del Mas Moner de la Cellera de Ter, per convertir-la en el que ell ha batejat com el "bosc dels somnis de colors". Vilà ha decorat amb diverses tonalitats més de cinquanta arbres, els quals, segons ha dit, "no pateixen cap mal, ja que la pintura utilitzada és inòqua i, amb el temps, desapareixarà".Per portar a terme aquesta tasca Vilà ha trigat tres setmanes i escaig, "aprofitant -com explica- que ara, a l'hivern, estan adormits, i només s'ha pintat el tronc, no les branquetes ni les ramificacions, perquè no pateixin". La tècnica utilitzada ha estat la del pinzell, decoratius, i amb algunes passades d'esprai, amb colors vius i reflectants per a més impacte".Buscar el colorPel que ha explicat l'artista cellerenc la idea li va sorgir "una nit en la que no podia dormir. Aleshores va ser quan vaig pensar en decorar amb colors els arbres que hi ha a l'entrada del mas Moner per a convertir-lo en una exposició permanent. Crec que pot tenir un atractiu que no és habitual en el nostre país. Penso que és la màgia del color del bosc".Tomàs Vilà Puigdemont va nèixer fa 57 anys a la Cellera de Ter i, des de molt jove, ja va sentir una gran afició pel dibuix i la pintura. A l'any 1972 va ingressar a l'Escola de Belles Arts d'Olot i en 1976 va finalitzar els seus estudis pictòrics, dedicant-se des d'aleshores profesionalment a la pintura. Ha realitzat varies exposicions dins i fora del país i, conjuntament amb el també artista escultor Joan Abras, ha col·laborat en les il·lustracions del llibre "Glamour, Art i Gastronomia a la Costa Brava", de Lluis Molinas.Tomàs Vilà ha afagit a la seva col·leció de paissatges i cellers els quadres de testos i flors, realitzats amb una nova tècnica, inventada per ell, que és la del fons de coure, les quals obres estan essent molt valorades tant pels experts com pel propi públic. Ara ha afagit a la seva tasca pictòrica "un toc de decoració humana a la natura".

CELLER AMB PORTA OBERTA

INTERIOR DEL CELLER DE LA MASIA MUSEO,

"CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OBRA DE TOMÀS VILÀ"

25 HOLANDESOS VISITAN EL MAS MONER

EL PASAT 4 DE NOVEMBRE 25 HOLANDESOS VAREN VISITAR LA MASIA MUSEU.

UN MAGNIFIC DIA PER RECORDAR.

2 POEMAS DE JUAN TORRES UREÑA

2 POEMAS DE JUAN TORRES UREÑA, INTERPRETATS PER CARMEN BRITO, EXLOCUTORA DE RADIO OLOT, EN LA FESTA SOLIDARIA DEL MAS MONER DE LA CELLERA DE TER, EL 12 DE JULIOL DE 2009.

QUADRES SOBRE COURE

PASE DE QUADRES AMB FONS DE COURE I MÚSICA.

VIDEO DE LA FESTA SOLIDARIA DEL MAS MONER DEL 12 DE JULIOL DE 2009 AMB MES DE 300 ASSISTENSTS.

ELS AMICS COL.LABORADORS

SERÀ UNA MAGNIFICA TROBADA

D'AMISTAD , SOLIDARITAD I DIVERSIÓ

L'AVI DE "CONVERGENCIA"

L'AVI DE CONVERGENCIA DE LA CELLERA DE TER, PARLA DE LAS EUROPEAS, CLIQUEU EL LINK, VEGEU EL VIDEO (1'4 MINUTS).

http://www.youtube.com/watch?v=Fd2rJCrDnTw

UNA CITA AMB TOMÀS VILÀ

Em dic Tomàs Vilà, vaig néixer i visc al mas Moner de la Cellera de Ter (Girona) des del 1952 i porto més de 33 anys a l’art de la pintura com a professional.

Com tots sabeu, poca cosa queda per inventar en aquest món. No obstant, sí que és veritat que cada artista aporta a l’art el seu tarannà, manera de ser, personalitat, és a dir, “estil propi”.

El fet de que la meva pintura sigui molt clàssica, figurativa, o com vulgueu dir-li, no m’eximeix en el fet de descobrir nous camins per tal de trobar aquelles petites coses que fan que un artista sigui únic. Potser no arribaré a ser mai un Dalí o un Picasso, però si que tinc molts seguidors que admiren, copien, col•leccionen i inverteixen en la meva pintura. Aquest fet m’omple com a pintor i em dóna ànims a seguir plasmant les meves idees sobre la tela.

El meu objectiu com a pintor no és cercar noves tècniques ni aconseguir grans proeses. A través de les meves obres vull transmetre alegria, vida, felicitat i tranquil•litat perquè l’espectador s’hi trobi identificat malgrat el pas del temps i generacions.

Dono gràcies a la pintura, doncs ella m’ha permès conèixer molta gent, ser amic o tenir relació amb els personatges de més renom i donar a conèixer el meu país arreu del món, sense necessitat de traduccions ja que la pintura és un art internacional.

Alegries i tristeses són com les ones del mar: cada vegada que vénen, cada vegada se’n van...
Aquestes, han estat essencials per donar un tomb en la meva manera de pensar i viure. Crec que el més important qui hi ha en aquest món és la “vida i l’amistat”.
La meva signatura, la V de vida, és llarga i ascendent i la A d’amistat, també allargada i continuada.

M’agradaria que el meu cognom VILÀ fossin el reflex de:

VIURE INTENSAMENT L’AMISTAT