UNA CITA AMB TOMÀS VILÀ

Em dic Tomàs Vilà, vaig néixer i visc al mas Moner de la Cellera de Ter (Girona) des del 1952 i porto més de 33 anys a l’art de la pintura com a professional.

Com tots sabeu, poca cosa queda per inventar en aquest món. No obstant, sí que és veritat que cada artista aporta a l’art el seu tarannà, manera de ser, personalitat, és a dir, “estil propi”.

El fet de que la meva pintura sigui molt clàssica, figurativa, o com vulgueu dir-li, no m’eximeix en el fet de descobrir nous camins per tal de trobar aquelles petites coses que fan que un artista sigui únic. Potser no arribaré a ser mai un Dalí o un Picasso, però si que tinc molts seguidors que admiren, copien, col•leccionen i inverteixen en la meva pintura. Aquest fet m’omple com a pintor i em dóna ànims a seguir plasmant les meves idees sobre la tela.

El meu objectiu com a pintor no és cercar noves tècniques ni aconseguir grans proeses. A través de les meves obres vull transmetre alegria, vida, felicitat i tranquil•litat perquè l’espectador s’hi trobi identificat malgrat el pas del temps i generacions.

Dono gràcies a la pintura, doncs ella m’ha permès conèixer molta gent, ser amic o tenir relació amb els personatges de més renom i donar a conèixer el meu país arreu del món, sense necessitat de traduccions ja que la pintura és un art internacional.

Alegries i tristeses són com les ones del mar: cada vegada que vénen, cada vegada se’n van...
Aquestes, han estat essencials per donar un tomb en la meva manera de pensar i viure. Crec que el més important qui hi ha en aquest món és la “vida i l’amistat”.
La meva signatura, la V de vida, és llarga i ascendent i la A d’amistat, també allargada i continuada.

M’agradaria que el meu cognom VILÀ fossin el reflex de:

VIURE INTENSAMENT L’AMISTAT